Fortaes (Da: Maria Teresa Capaldi, Sergio Rossi, La ola e la segosta. Magnères da zacan, Collana a cura di Maria Teresa Capaldi, 1998)
La fortaes i les fajea de mèrtesc de carnascèr. Descheche scrif Simon de Giulio l’era usanza gin portèr ai pastores sa mont da Sèn Piere e Paul, ai 29 de jugn. Al dì d’anché no les mencia mai te na festa o na sègra de paìsc.
Per 6 persones: 300 gr. di farina, 3 eves, 1 chìchera de lat, sèl, ele de semenzes o de olif, zucher a vel
Rompì i eves te n ciadin, jontage ite na pizèda de sèl e l lat. Trajé ite la farina tamejèda, mescedan con n scuier de legn, fin canche vegn na pastela no massa lujia. Fajé sciudèr te na fana de fer dotrei scuieres de ele e canche l’é fers, trajé ite la pastela: fajela degorer fora per l’orel che farede jir entorn a cerchie da te mez fin sun or a na moda che la fortaa la vegne bela a torcelin. Ujela e fajela doventèr bela rossa da duta doi la mans. Servila ciauda, con zucher a vel soravìa.